Ravoles de truita

La meva ajudant de cuina comença a fer-se gran. Aquesta és la primera recepta que ha creat i ha executat davant d'un fogó la Sargantaneta tota sola. Fins ara les seves idees no necessitaven cocció o era cosa de microones.

La cosa va anar més o menys així. Jo acabava un treball i estava ben concentrada quan vaig sentir el soroll de la batedora i la seva veu que deia: "Mama no vinguis". Tenia dues opcions anar a veure quina la feia o passar de tot i seguir amb el treball. Com que només em quedaven tres hores hàbils per acabar-lo vaig seguir amb el treball. Quinze minuts després es va presentar amb aquest plat. Vaig decidir immortalitzar el moment i va dir que em donaria la recepta perquè la penjàs al blog.

Ingredients:

2 ous

molla de pa

formatge mozzarella

sal

Es posa tot dins la batedora, s'agafen cullerades i es fregeixen. Se servei dins un plat amb una mica més de mozzarella per damunt.

Que consti que li hem fet un curset de com encendre i apagar el foc.

Clafotís

El clafotís és un pastís de cirera original d'Occitània. Durant el segle XIX el clafotís es va estendre a tot França i des de França al món, per aquest motiu és més conegut amb la seva denominació francesa "clafoutis". El nom del pastís és gairebé una definició, procedeix del verb "clafir" que significa farcir, de fet és això, una pasta cremosa farcida de cireres.

Per fer el pastís he cercat diverses receptes, per internet, i he vist que als blocs en occità recomanen no treure els pinyols. Pensava que era per una qüestió d'estalvi de feina, i llavors he recordat que a part de receptes a la xarxa, també tinc llibres de cuina. Sí, sí, d'aquells de paper.

No res, que he agafat "La cuina del país dels càtars" de Jaume Fàbrega, i com no podia ser d'altra manera hi ha una recepta de clafotís que recomana literalment: "És important deixar els pinyols a les cireres, ja que comuniquen a la coca un gust especialment deliciós". O sigui que després d'això he usat la recepta que apareix al llibre.

Ingredients:

400 grs de cireres

4 ous

250 grs de farina

200 grs de sucre

2 cullerades de mantega

1/2 l de llet

un pols de sal

Mesclau la farina i els ous. Després afegiu-hi la llet, el sucre, la mantega reblanida i la sal fins que tengueu una pasta més aviat líquida. Deixau-la reposar una hora. Passat aquest temps heu de posar la pasta dins un motlo que prèviament haureu untat de saïm o mantega. Llavors hi heu de posar les cireres amb pinyol i tot. S'ha de coure al forn a 150 graus de temperatura. En vint minuts el vaig tenir cuit, tot i que se suposa que havia de menester mitja hora.

El fet de deixar els pinyols té la seva part positiva, du menys feina i puc constatar que és cert que amb pinyols millora el gust. La part negativa és que cal avisar els convidats i fer-los tota l'explicació anterior .

Gelat de cirera

Ha arribat el temps de les cireres i torna a fer una mica de calor. No necessit més excuses per treure la màquina de fer gelats de l'armari i començar a amortitzar-la. L'any passat a finals d'estiu em vaig enamorar d'aquesta maquineta i la vaig comprar però només vaig tenir temps de fer un parell de gelats abans que arribàs el fred.

M'agrada molt el gelat però els comprats estan plens de greixos i additius estranys i jo tinc la intenció de fer gelats molt sans i lleugers per poder-ne menjar cada dia.

Ingredients:
350 grs de cireres (pesades amb pinyol)
100 ml de llet desnatada
50 grs de sucre roig
suc de mitja llimona

Per preparar-lo convé anar vestit de roba negre o fosca. Primer de tot heu de llevar els pinyols de les cireres. Posau tots els ingredients dins el pot del túrmix i ho heu de triturar mirant que agafi una mica d'aire. Fet això ja ho podeu abocar dins la màquina i mentre esperau que es geli començau a fer nets tots els esquitxos de cirera que pogueu haver fet en els processos anteriors. D'aquí la importància del color de la roba.

Cuinat d'estiu

Aquest mes l'event de HEMC té per tema "Pensa globalment,menja localment", La idea m'ha agradat molt i m'he decidit a fer una recepta amb productes cultivats o elaborats a prop de ca meva, a la comarca de l'Anoia. L'estrella del plat és el cigronet de l'Alta Anoia el millor ciuró que he menjat mai, és gustosíssim i quasi no té pell.

La recepta està inspirada en la manera que tenim a Mallorca de cuinar el llegum quan comença a fer caloreta, amb molts verdura i sense posar-hi carn ni embotit.

Ingredients:

1 pot de cigronets de l'Alta Anoia

1 manat de bledes

1 ceba tendra

3 tomàtigues de ramallet

1 gra d'all

1 patata

Oli de cal Gibert

sal

Aigua

Totes les verdures han estat conreades a Jorba, o sigui que tots els productes els trobo a menys de 20 quilòmetres de casa, a excepció de la sal, que és del Trenc (a l'Anoia no tenim salines). També s'hi pot posar pastanagó, espinacs, carabassí...

Primer de tot, posam l'oli dins l'olla i sofregim primer l'all, després la ceba tendra i finalment les tomàtigues de ramellet. Quan hagui agafat un bon coloret hi afegim l'aigua i la sal. Ara no sabria dir la quantitat però val més que no n'hi poseu massa perquè si no semblaran ciurons rentats.

Llavors, tallam la patata a daus i també li afegim Mentre ho tenim al foc hem de rentar molt bé les bledes (com que són collides a l'hort sempre tenen algun caragol o cuc pasturant per damunt). En tenir-les ben netes les hem de tallar i les afegim al brou. Quan la verdura sigui cuita és el moment d'afegir els ciurons i si cal, rectificar de sal, i deixar que facin l'últim bull.