Clafotís

El clafotís és un pastís de cirera original d'Occitània. Durant el segle XIX el clafotís es va estendre a tot França i des de França al món, per aquest motiu és més conegut amb la seva denominació francesa "clafoutis". El nom del pastís és gairebé una definició, procedeix del verb "clafir" que significa farcir, de fet és això, una pasta cremosa farcida de cireres.

Per fer el pastís he cercat diverses receptes, per internet, i he vist que als blocs en occità recomanen no treure els pinyols. Pensava que era per una qüestió d'estalvi de feina, i llavors he recordat que a part de receptes a la xarxa, també tinc llibres de cuina. Sí, sí, d'aquells de paper.

No res, que he agafat "La cuina del país dels càtars" de Jaume Fàbrega, i com no podia ser d'altra manera hi ha una recepta de clafotís que recomana literalment: "És important deixar els pinyols a les cireres, ja que comuniquen a la coca un gust especialment deliciós". O sigui que després d'això he usat la recepta que apareix al llibre.

Ingredients:

400 grs de cireres

4 ous

250 grs de farina

200 grs de sucre

2 cullerades de mantega

1/2 l de llet

un pols de sal

Mesclau la farina i els ous. Després afegiu-hi la llet, el sucre, la mantega reblanida i la sal fins que tengueu una pasta més aviat líquida. Deixau-la reposar una hora. Passat aquest temps heu de posar la pasta dins un motlo que prèviament haureu untat de saïm o mantega. Llavors hi heu de posar les cireres amb pinyol i tot. S'ha de coure al forn a 150 graus de temperatura. En vint minuts el vaig tenir cuit, tot i que se suposa que havia de menester mitja hora.

El fet de deixar els pinyols té la seva part positiva, du menys feina i puc constatar que és cert que amb pinyols millora el gust. La part negativa és que cal avisar els convidats i fer-los tota l'explicació anterior .