Hem de sofregir la carn fins que agafi un color roget, llavors sense treure la carn hi sofregim l'all i el pebre verd, quan aquests ingredients no deixin anar aigua hi afegim les tomàtigues tallades a trocets -abans les haurem escaldat per poder-les pelar amb facilitat-. Finalment hi tiram l'arròs i li donam dues girades abans d'afegir l'aigua (serà més gustosa si enlloc d'aigua hi posam brou) les mongetes i la carabassa.
En uns vint minuts serà cuit, quan s'ha begut tota l'aigua el deix una estona més al foc perquè l'arròs s'aferri una mica al cul de la paella. Ens agrada molt el socarrat.
Per fer una paella es pot jugar amb molts d'ingredients, carn, peix, verdura, caragols, el que sigui. L'únic que cal respectar és la proporció entre arròs i aigua. Una altra tema és si posar-hi ceba o no. Personalment no hi tenc massa inconvenients.
Sargantana, t'ha quedat una paella deliciosa digne d'un dia festiu. Tot i que és veritat el que esmentes que és tradició menjar-la al dijous, no sé perquè, a casa també la mengem en diumenge o festiu! ;)
ResponEliminahola sargantaneta, una paella bona i suculenta. Muac.
ResponEliminaSarganta; -L'hort del sol- La paella és el plat que et soluciona els diumenges si venen els pares a dinar, si ve la nena amb el promés o amic etc.
ResponEliminaLa versió que jo conec de l'arrós dels dijous es;Que els pobles d'interior arrivaben els productes frescos, entre mig de setmana, aixó volía dir que les mestresses de casa -pageses- tenien a punt els "conis" i gallines per aquest día, tot aprofitant el dijous per fer-ho. Els pobles de la costa -Palamós per exemple- no els hi arrivaben els "conis"i gallines fins els dimecres i era el dijous que ho feien. Ara és fresc a Madrid el peix¡, peró abans es traginava amb tracció de sang -carros- per arrivar els pobles d'interior i viceversa. Josepb -menja de bacallà-
Sargantana; veig que hi poses una micona de carbassa, no hi penso mai a fer-ho jo doncs, la carbassa mai no sé on posar-la, ho tindré en compte¡ Josepb -menja de bacallà-
ResponElimina