Rubiols

El rubiol és un dolç típic de Mallorca, antigament només en feien per Pasqua, però ara se'n poden trobar tot l'any.

Aquesta és la recepta tradicional de rubiols que m'agrada més. Seguint la recepta tradicional surt una quantitat suficient per tenir rubiols tots els dies i poder convidar totes les visites que acostumen a aparèixer. En surten uns trenta sis aproximàdament. Com que no tindré tants convidats i hauria d'anar començant l'operació biquini només n'he fet la meitat del que diu aquí.

Ingredients:

250 grs de saïm

100 de sucre

1 tassa d'oli

1 tassa de suc de taronja

4 vermells d'ou

La farina que agafi

Hem de mesclar tots els ingredients i anar afegint la farina fins que la pasta no s'aferri als dits. Sobretot l'hem de deixar reposar mitja hora a la nevera abans de fer les formes. És una pasta difícil de treballar, resulta que és molt semblant a la pasta brisa.

Anam agafant grapats de pasta i els aplanam damunt un full de paper film donant-los una forma rodona ben primeta, llavors els farcim amb una cullerada generosa i els tancam amb forma de semicercle. Segellam les voreres i les marcam de manera diferent per saber després quin farciment hi hem posat. Ho hem de posar al forn calent a 180 graus, amb un quartet d'hora ja són cuits.

El farcit tradicional és sobretot confitures, especialment la de cabell d'àngel, i també el brossat. Com que no tenia ni una cosa ni l'altre els he fets de confitures: de codony, de taronja, i de llimona. També n'he fet de Nutella.

Han sortit molt bons, la confitura millor que sigui espesseta perquè sinó amb la cocció de vegades vessen.

Confitura de llimona

Tenc una enveja sana d'un company de feina que té un pati amb una llimonera. Dos cops l'any ve carregat amb part de la collita i ens regala una bona bossa de llimones.

Ingredients:
1 kg de llimones
1 kg de Sucre

Per evitar que la confitura sigui molt àcida tallam les llimones sense pelar a rodanxes ben finetes, llevam els pinyols i ho deixem dins aigua 24 hores. Passat aquest temps bullim les llimones amb aigua, quan la pell comenci a ser fluixeta ho treim del foc, escorrem, i ho posam dins una olla amb el sucre i anar remenant.

Amb dues hores a foc moderat n'hi ha prou. Es tracta d'aturar la cocció quan trobam que té la consistència adequada. Ho abocam dins els pots i els col·locam damunt davall perquè es faci el buit.

Confitura de codony

Avui he inaugurat el primer pot de confitura de codony. Feia anys que no en feia i no era per manca de matèria primera. No sé per quin motiu, la confitura de codony té el mal costum d’esquitxar quan és dins l'olla –no m’ha passat amb cap altre confitura- i encara tenc el record d'una cremada al braç dret. Ara he descobert que la meva mare ha trobat una altra manera de coure-la que va molt millor que com ho havíem fet sempre.

Ingredients:
3 Codonys

Sucre

Rentau els codonys per eliminar la pelusa que tenen i tallau-los a trossos grossos. Per saber quina quantitat de sucre necessitau pesau tota la carn del codony en cruu. Hi ha qui hi posa tant de sucre com de fruita però per al meu paladar és massa dolç, i hi pos 250 grams de sucre menys que el pes dels codonys.

Bulliu-los. Quan hagin refredat els pelau (quan ja són cuits es pelen la mar de bé, si ho feu en cruu és un exercici per al canell) i els passau pel túrmix, amb el sucre. Posau-ho tot dins una font de pírex i coeu-ho al forn un parell d’hores. De tant en tant ho heu de remenar perquè sinó quedarà massa cuit de les voreres. Un cop tingui la consistència que vos agrada podeu posar la confitura calenta dins els pots i posar-los de cap per avall perquè es faci el buit.

Confitura de taronja

Me varen regalar taronges de Paüls. No són gens lluents perquè no estan encerades, són collides de l'arbre i prou. Com que no estan triades unes són més grosses que les altres. Tot d'una vaig pensar que en faria confitura. Com que tenen una pell lliure de productes químics hi vaig posar la pell de dues de les taronges, amb l’objectiu que semblàs confitura de taronja agra, també anomenada taronja borda, o de porc.

Ingredients:
8 taronges (pesaven 1.300 kg.)
600 grs. de sucre
1 canó de canyella
6 claus


Preparació:
Pelau sis de les taronges i tallau-les a trossets. Tallau les dues que heu reservat amb la pell, procurau que la pell quedi molt fineta, perquè si no la confitura tendrà uns trossos de pell que no seran gens agradables de trobar.
Posau-ho tot dins una olla juntament amb el sucre, el canó de canyella i els claus.

El procés és el de qualsevol confitura, ho heu de remenar amb el foc no gaire alt.
Al principi comença a fer molt de suc i sembla que la cosa no va bé, però poc a poc es va concentrant. Més o menys ha d’estar unes tres hores al foc, després posau-ho als pots encara ben calent. Tapau-ho ben fort i posau els pots de cap per avall perquè es faci el buit.

Si voleu que la confitura sigui dolça, pelau molt bé totes les taronges, sense deixar gens de part blanca.