Gató

El gató és un pastís tradicional mallorquí que no du farina de blat i per tant és apte per celíacs. La gràcia és que quedi molt alt i esponjós. Va surtir tant bo que quan vaig pensar a fer la foto ja només quedava aquest bocinet.

Vaig fer aquest pastís per convidar a berenar la meva parella lingüística. Aquests dies vaig bastant enfeinada però com que el proper mes de febrer se'n torna a viure a Portugal volia aprofitar un dia de festa per poder passaruna bona estona parlant tranquil·lament per si no teníem temps de tornar a quedar.

Ingredients:
200 grams de farina d'ametla
200 grams de sucre
6 ous
la pell d'una llimona ratllada
1 culleradeta de llevat de París

Primer de tot hem de separar els blanc del vermell d'ou. Mesclarem el sucre amb els vermells fins que quedi con una crema i hi afegirem l'ametla picada i la pell de llimona ratllada. i el llevat Llavors hem de pujar els blancs a punt de neu i mesclar-ho amb la resta mirant que no baixin els blancs. Ho hem de coure entre 20 minuts i mitja hora amb el forn a 180 graus.

El gató se sol menjar acompanyat de gelat. Com que aquest dies fa bastant de fred el vaig acompanyar amb un te de llimona ben calentó. El te de llimona és una beguda típica de Portugal, hauré de penjar la recepta un altre dia perquè és boníssim.

Brioix

La setmana passada vaig fer aquest brioix i encara no havia tengut temps de penjar la recepta. Va ser tan bo que no vaig tenir temps de fer la foto a una llesca... era esponjós, suau, i feia una oloreta deliciosa. La recepta venia amb les instruccions de la màquina de fer pa i li vaig voler donar un toc personal afegint xocolata.

Per una altra vegada crec que hi posaré més xocolata perquè a cada llesca només hi havia dos o tres trossets.

Ingredients:

160 ml de llet

1 ou

80 grs de mantega fosa

400 grs de farina de pa

1 culleradeta de sal

40 grs de sucre

1 culleradeta i mitja de llevadura dessecada (o 10 grs de llevadura de forner)

2 grapades de perles de xocolata

Amb la màquina de fer pa és molt senzill, simplement és afegir els ingredients en l'ordre que cita la recepta, programar i quan acaba el programa de pastar ho treim de la màquina i li donam forma. En aquest cas vaig optar per coure'l dins un motlo però també hauria pogut per panets rodons o barretes. Llavors cal esperar que tovi (més o menys ha de doblar la la seva mida) per coure'l. Més o menys amb mitja hora de forn a 180 graus n'hi haurà prou.

Segur que la recepta també surt bé pastant a mà. Això sí, és una mica més cansat.

Clafotís

El clafotís és un pastís de cirera original d'Occitània. Durant el segle XIX el clafotís es va estendre a tot França i des de França al món, per aquest motiu és més conegut amb la seva denominació francesa "clafoutis". El nom del pastís és gairebé una definició, procedeix del verb "clafir" que significa farcir, de fet és això, una pasta cremosa farcida de cireres.

Per fer el pastís he cercat diverses receptes, per internet, i he vist que als blocs en occità recomanen no treure els pinyols. Pensava que era per una qüestió d'estalvi de feina, i llavors he recordat que a part de receptes a la xarxa, també tinc llibres de cuina. Sí, sí, d'aquells de paper.

No res, que he agafat "La cuina del país dels càtars" de Jaume Fàbrega, i com no podia ser d'altra manera hi ha una recepta de clafotís que recomana literalment: "És important deixar els pinyols a les cireres, ja que comuniquen a la coca un gust especialment deliciós". O sigui que després d'això he usat la recepta que apareix al llibre.

Ingredients:

400 grs de cireres

4 ous

250 grs de farina

200 grs de sucre

2 cullerades de mantega

1/2 l de llet

un pols de sal

Mesclau la farina i els ous. Després afegiu-hi la llet, el sucre, la mantega reblanida i la sal fins que tengueu una pasta més aviat líquida. Deixau-la reposar una hora. Passat aquest temps heu de posar la pasta dins un motlo que prèviament haureu untat de saïm o mantega. Llavors hi heu de posar les cireres amb pinyol i tot. S'ha de coure al forn a 150 graus de temperatura. En vint minuts el vaig tenir cuit, tot i que se suposa que havia de menester mitja hora.

El fet de deixar els pinyols té la seva part positiva, du menys feina i puc constatar que és cert que amb pinyols millora el gust. La part negativa és que cal avisar els convidats i fer-los tota l'explicació anterior .

Tatin de pera

Rius d'adrenalina em comencen a córrer per les venes. S'acosten dates límits i tinc la feina bastant endarrerida. En aquestes circumstàncies en lloc de venir-me ganes d'aprofitar el temps, cerc excuses per fer altres coses. Com que en aquestes circumstàncies el meu cos em demana sucre, aprofito i faig pastissos...

Ingredients:

4 peres conference
100 grs de sucre
100 grs de mantega
Base de pasta de rubiol

De les diferents receptes que vaig mirar totes coincidien que s’havia de posar el motlo amb el sucre, la mantega i la fruita directament al foc per estovar la fruita. Com que el vaig fer dins un motlle de silicona no em va semblar una bona idea o sigui que m'ha tocat improvitzar.

Foneu el sucre amb la mantega dins una paella i quan tengui color de caramel, abocau-ho dins el motlo. Camunt i heu de posar les peres, cadascuna tallada en tres troços. Enfornau a 180 graus fins que la fruita pareixia cuita. Si les peres fan molt de suc, val més que amb una cullera en lleveu una mica. Crec que amb tanta humitat la pasta hauria quedat bullida.

Llavors, heu d'estirar-hi a damunt la pasta de rubiol (també es pot fer amb pasta brisa), i enfonyar les voreres cap a dins. Llavors ho tornau enfornar uns 10 minuts més, fins que la pasta sigui cuita i torradeta. Per treure-ho del motlo cal esperar deu minuts.

Se serveix tebi acompanyat amb crema de llet freda.

Rubiols

El rubiol és un dolç típic de Mallorca, antigament només en feien per Pasqua, però ara se'n poden trobar tot l'any.

Aquesta és la recepta tradicional de rubiols que m'agrada més. Seguint la recepta tradicional surt una quantitat suficient per tenir rubiols tots els dies i poder convidar totes les visites que acostumen a aparèixer. En surten uns trenta sis aproximàdament. Com que no tindré tants convidats i hauria d'anar començant l'operació biquini només n'he fet la meitat del que diu aquí.

Ingredients:

250 grs de saïm

100 de sucre

1 tassa d'oli

1 tassa de suc de taronja

4 vermells d'ou

La farina que agafi

Hem de mesclar tots els ingredients i anar afegint la farina fins que la pasta no s'aferri als dits. Sobretot l'hem de deixar reposar mitja hora a la nevera abans de fer les formes. És una pasta difícil de treballar, resulta que és molt semblant a la pasta brisa.

Anam agafant grapats de pasta i els aplanam damunt un full de paper film donant-los una forma rodona ben primeta, llavors els farcim amb una cullerada generosa i els tancam amb forma de semicercle. Segellam les voreres i les marcam de manera diferent per saber després quin farciment hi hem posat. Ho hem de posar al forn calent a 180 graus, amb un quartet d'hora ja són cuits.

El farcit tradicional és sobretot confitures, especialment la de cabell d'àngel, i també el brossat. Com que no tenia ni una cosa ni l'altre els he fets de confitures: de codony, de taronja, i de llimona. També n'he fet de Nutella.

Han sortit molt bons, la confitura millor que sigui espesseta perquè sinó amb la cocció de vegades vessen.

Pastís de maduixes amb nata

Ahir vaig fet aquest pastís i a hores d'ara no en queden ni les miques.

Ingredients:
Base de pasta brisa
250 ml. de nata per muntar
3 cullarades de sucre
1 grapada de maduixes

Com que no tenia massa temps quan vaig tenir la base cuita i freda, simplement vaig muntar la nata amb el sucre i la vaig abocar sense fer cap floritura especial. A damunt hi vaig posar les maduixes.

La presentació podria haver estat més lluïda, però en aquest cas la preparació no hauria estat tan ràpida.

Pasta brisa

Avui m'he decidit a provar de fer pasta brisa i resulta que tampoc és tan difícil. Amb aquesta pasta es poden fer tot tipus de pastissos, ja siguin dolços o salats i té un avantatge clar, si quan l'estires se romp és molt fàcil tapar els forats, ja que se torna a ajuntar com si res hagués passat.

Ingredients:

• 225 grs de farina
• 100 grs de mantega
• 65 grs de sucre
• 1 ou

Es tracta de posar tots els ingredients dins un bol i anar-ho pastant amb els dits fins aconseguir una pasta homogènia. Amb aquestes quantitats s'aconsegueixen dues bases. Com que s'aferra bastant he optar per aprimar-la entre dos fulls de paper film. Per coure-la són uns 10 minuts a 180 graus.

Ara tenc la pasta feta a veure de que la puc farcir...

Corona de poma i xocolata

La meva amiga Ana Rita em va convidar a anar a casa seva a dinar per tastar el seu arròs de peix fet amb una cassola de fang nova-. Jo em vaig oferir a anar-hi d'hora per ajudar -més aviat vaig mirar com ho feia- i a portar les postres. L'Ana Rita és portuguesa, ens vam conèixer a través del Voluntariat per la Llengua, i , entre altres coses, tenim en comú l'afició per la cuina.

Conclusió: ara ja sé fer un arròs de peix a la manera portuguesa i el pastís, de recepta improvitzada sobre la marxa va ser un èxit.

Ingredients:

150 ml de llet

250 grs de farina

4 ous

150 grs de xocolata negra

1 sobre de llevat en pols

150 grs de sucre

2 pomes

1 pensament de mantega

Primer de tot hem de daurar la poma, tallada petita, amb la mantega fins que sigui cuita i la repartim dins el motlle.

Posam la llet al foc amb la xocolata i el sucre per tal que es vagi desfent. Quan hagi refredat, afegirem els ous a la barreja i finalment hi hem d'incorporar la farina i el llevat. Ho mesclam bé i ja ho podem posar dins el motllo. Amb el forn a 180 graus necessita uns quaranta minuts per ser cuit. Supòs que si hagués pujat les clares hauria guanyat en esponjositat, però així ja va sortit ben bona.

Quedava molt bé el contrast entre el gust potent de la xocolata i la melositat de la poma.