diumenge, 24 de maig de 2009

Clafotís


El clafotís és un pastís de cirera original d'Occitània. Durant el segle XIX el clafotís es va estendre a tot França i des de França al món, per aquest motiu és més conegut amb la seva denominació francesa "clafoutis". El nom del pastís és gairebé una definició, procedeix del verb "clafir" que significa farcir, de fet és això, una pasta cremosa farcida de cireres.

Per fer el pastís he cercat diverses receptes, per internet, i he vist que als blocs en occità recomanen no treure els pinyols. Pensava que era per una qüestió d'estalvi de feina, i llavors he recordat que a part de receptes a la xarxa, també tinc llibres de cuina. Sí, sí, d'aquells de paper.

No res, que he agafat "La cuina del país dels càtars" de Jaume Fàbrega, i com no podia ser d'altra manera hi ha una recepta de clafotís que recomana literalment: "És important deixar els pinyols a les cireres, ja que comuniquen a la coca un gust especialment deliciós". O sigui que després d'això he usat la recepta que apareix al llibre.

Ingredients:
400 grs de cireres
4 ous
250 grs de farina
200 grs de sucre
2 cullerades de mantega
1/2 l de llet
un pols de sal

Mesclau la farina i els ous. Després afegiu-hi la llet, el sucre, la mantega reblanida i la sal fins que tengueu una pasta més aviat líquida. Deixau-la reposar una hora. Passat aquest temps heu de posar la pasta dins un motlo que prèviament haureu untat de saïm o mantega. Llavors hi heu de posar les cireres amb pinyol i tot. S'ha de coure al forn a 150 graus de temperatura. En vint minuts el vaig tenir cuit, tot i que se suposa que havia de menester mitja hora.

El fet de deixar els pinyols té la seva part positiva, du menys feina i puc constatar que és cert que amb pinyols millora el gust. La part negativa és que cal avisar els convidats i fer-los tota l'explicació anterior .

5 comentaris:

  1. Un luxe de pastís, el clafoutís de cireres el trobem especialment bo. El teu és de matrícula d'honor. Molts petons.

    ResponElimina
  2. Sargantana, doncs hauré de provar la teva versió amb les cireres amb pinyol a veure si s'hi nota al gust!! T'ha quedat perfecte!!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  3. El clafoutis es mi postre preferido... y es raro el año que no hago... mayo junio son los mejores meses... y por cierto yo tambien dejo los huesitos de las cerezas, le da un sabor diferente

    ResponElimina
  4. Quin luxe!
    Quina presentació més bonica que té aquest plat, no li cal res més, amb els propis colors parla per si sol!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. He descobert el teu blog ara, però m'he de decidir quina recepte amb cireres faigs :)

    Salutacions
    Jorge
    http://pocohecho.wordpress.com/

    ResponElimina