Galetes de vitrall

Aquest darrer trimestre de l'any vaig una mica de bòlit i tenc poc temps per dedicar-me a la cuina... la part positiva és que aquestes festes les començ amb el meu pes ideal així que no tendré mala consciència per menjar de més.

Avui he trobat una bossa de caramels petits, una grapada que vaig agafar del hall d'un hotel amb la intenció de fer aquestes galetes, i he decidit aprofitar-los avui mateix.

Es poden fer amb qualsevol tipus de galeta.

Ingredients:

1 taronja
100 gr. d'oli d'oliva
100 gr. de sucre
farina (la que agafi)
1 0u
5 gr. de llevat en pols
caramels petitons de colors variats

Primer de tot heu de ratllar la pell de la taronja i després sucar-la. Llavors posau dins un bol l'ou, l'oli, el sucre, la pell de taronja i el suc i remenau-ho fins que el sucre s'hagi fos. Llavors afegiu-hi la farina poc a poc fins que la pasta quedi homogènia i no s'aferri als dits. Diria que en vaig haver de menester 400 gr. però com que no l'he pesat no ho sé cert.

Un cop teniu la pasta feta deixau-la reposar una estona, llavors ja la podeu estirar i tallar les formes de les galetes i posar-les damunt una llauna amb paper de forn. Per fer el vitrall heu de fer un forat al mig de cada galeta (vaig fer servir un mesurador de xarop) i posar-hi un caramel petit.

S'han de coure uns deu minuts amb el forn a 190 graus. El caramel es fon i omple tot el forat. és millor que el caramel sigui petit, si només en teniu de grossos posau-n'hi mig. Heu d'esperar a que siguin fredes per treure-les de damunt la llauna.

Magdalenes de xocolata 2

És la segona versió d'aquesta recepta, amb més cacau que l'últim cop que les vaig fer i substituint l'oli per mantega. El molto també és diferent.

Ingredients:

120 grs de farina

8 cullerades de cacau en pols

1 culleradeta de llevat

120 de sucre

4 ous

100 de mantega

Intentaré resistir la temptació i esperar a tastar-les a l'hora del cafè.

Rotllets de pernil dolç i formatge

El formatge no m'agrada gens ni mica... el formatge de debó vull dir, la mozzarella i aquelles llesquetes de formatge per fer sandivtxos són els únics formatges que aconseguesc menjar-me sempre i quan siguin calents, i en fred els formatges que m'agraden serien el tipus quark. Ara ja sabeu perquè en aquest blog trobareu poques receptes amb formatge.

Ingredients per la pasta:

240 ml. d'aigua

1 ou

450 gr. de farina

1 culleradeta de sal

2 culleradetes de sucre

2 cullerades d'oli

1 culleradeta i mitja de llevat desecat

Ingredients per al farciment:

Pernil dolç

Mozzarella

Moraduix

Posam tots els ingredients de la pasta a la màquina de fer pa. Quan està a punt l'estiram fent un rectangle i la farcim amb el pernil dolç i la mozzarella i ho enrotllem llavors ho tallam en discos d'un centímetre màxim. Ho deixam tovar una hora i mitja aproximàdament, fins que hagi doblat el seu volum. Llavors ho pintam amb ou batut i hi afegim moraduix o orenga, i ho posam a coure al forn.

Si pertanyeu a aquella part de la humanitat que és fan del formatge, podeu canviar la mozzarella per algun altre tipus de formatge.

Brioix

La setmana passada vaig fer aquest brioix i encara no havia tengut temps de penjar la recepta. Va ser tan bo que no vaig tenir temps de fer la foto a una llesca... era esponjós, suau, i feia una oloreta deliciosa. La recepta venia amb les instruccions de la màquina de fer pa i li vaig voler donar un toc personal afegint xocolata.

Per una altra vegada crec que hi posaré més xocolata perquè a cada llesca només hi havia dos o tres trossets.

Ingredients:

160 ml de llet

1 ou

80 grs de mantega fosa

400 grs de farina de pa

1 culleradeta de sal

40 grs de sucre

1 culleradeta i mitja de llevadura dessecada (o 10 grs de llevadura de forner)

2 grapades de perles de xocolata

Amb la màquina de fer pa és molt senzill, simplement és afegir els ingredients en l'ordre que cita la recepta, programar i quan acaba el programa de pastar ho treim de la màquina i li donam forma. En aquest cas vaig optar per coure'l dins un motlo però també hauria pogut per panets rodons o barretes. Llavors cal esperar que tovi (més o menys ha de doblar la la seva mida) per coure'l. Més o menys amb mitja hora de forn a 180 graus n'hi haurà prou.

Segur que la recepta també surt bé pastant a mà. Això sí, és una mica més cansat.

Broquetes de pollastre amb mel

Aquestes broquetes formen part del bufet que vaig preparar inspirat en Dinamarca i Suècia. El passat mes d'agost una expedició de nou persones vam fer un recorregut per aquelles nòrdiques contrades. Per allà dalt s'usa molt fer els àpats en un bufet lliure. En vàrem visitar de tots els estils: del país, vegetarians, thai, grec...

Com que era un bufet lliure vaig posar tots els plats damunt una taula per tal que la gent es pogués servir ella mateixa.


Aquí el teniu, un bufet lliure amb amanida de tomàquet estil grec, amanida d'arròs, salmó al forn estil danès, peix arrebossat estil danès, falàfel, pa integral i cervesa danesa per acompanyar. Llàstima que no en vàrem trobar d'ampolla.

Aitx que em descuidava de posar la recepta de les broquetes de pollastre amb mel.

Ingredients:

2 pits de pollastre

2 cullerades de mel

oli per fregir

18 pals

Tallau els pits de pollastre de manera que quedin tires llargues, i punxau cada tira amb un pal. Posau-hi una mica de sal, pebre bo, i les espècies que tingueu a mà. Llavors fregiu-lo dins una paella amb molt d'oli ben calent, millor si l'oli les tapa del tot. Quan la carn tengui un color torradet l'heu de treure del foc. Llavors, dins una altre paella hi heu de posar la mel amb una mica d'oli i caramelitzar les broquetes.

Com haureu endevinat aquest plat és del bufet thai

Magdalenes de poma

Aquest estiu no tenia la intenció de fer vancances blogaires però finalment he fet una desconnexió durant tot l'agost. Per celebrar l'inici de la temporada i també de la temporada futbolera he estrenat els motlos del Barça per fer unes magdalenes de poma. En teoria eren per fer gelats, però com que són de silicona són aptes per a tots els usos.

Ingredients:

50 grs de farina

50 grs de poma ratllada

4 ous

50 grs d'oli

100 grs de sucre

1 bon pessic de canyella

1 culleradeta de llevat

Dins un bol mesclam els ingredients líquids amb el sucre i la poma ratllada. Quan quedi amb una consistència de crema i el sucre ja no faci crec-crec hi afegim la farina i el llevat. Només queda posar-ho dins el motlos i coure-ho.

Gelat de melicotó

Encara no faig vacances però m'agaf les coses amb una mica més de calma i aquest juliol m'he dedicat ben poquet a la cuina i va ser perquè havia convidat una bona colla d'amics. Tota la resta són coses poc destacables: amanides, coses a la planxa, i gelats.

Avui tenia dos melicotons molt madurs i dos iogurts grecs a punt de caducar, i ho he aprofitat per improvisar una altra recepta.

Ingredients:

2 melicotons

2 iogurts grecs

2 cullerades de sucre

1 tassó de llet desnatada

Tot passat per túrmix i cap a la màquina de fer gelats. El resultat ha estat boníssim, i ha quedat molt cremoset. Com tots, aquest se podria fer amb el sistema tradicional, remenant cada mitja hora. Una altra possibilitat és congelar la fruita i llavors triturar-la, encara congelada, amb el iogurt i el sucre. En aquest cas no hi poseu llet. Amb melicotons no ho he provat mai, però amb maduixes o mores funciona.

Gelat de romaní

Amb aquesta calorada que fa només tenc ganes de menjar coses fresques i que no duguin gaire feina. Aquest gelat és molt lleuger, quasi que diria de règim.

Ingredients:
2 tassons de llet
2 cullerades de sucre
2 branquetes de romaní

Primer de tot heu de posar la llet al foc amb les branquetes de romaní i el sucre. Quan bulli, apagau el foc i deixau-ho refredar. Quan és fred es posa dins la màquina de fer gelat.

Crec que la geladora ha estat una gran compra perquè m'estalvia la feina d'estar pendent d'obrir el congelador i remenar el gelat perquè no es facin vidres. A més, el gelat sempre queda amb una textura cremosa, cosa que amb el sistema tradicional no aconsegueixo a no ser que enlloc de llet faci servir un iogurt cremós.

Gelat de festuc

Fa dies que vaig fer aquest gelat i entre una cosa i l'altra no havia tengut temps de penjar la recepta.

L'única complicació que té és pelar els festucs.

Ingredients:

100 grs de festucs

2 vasos de llet desnatada

2 cullerades de sucre

Primer de tot posem aigua a bullir per escaldar els festucs i poder-los pelar fàcilment. N'havia comprat una bosseta de 150 grs i els vaig pelar tots, però llavors em va semblar que hi hauria massa festuc i en vaig reservar 50 grs. per fer unes magdalenes.

Vaig moldre els festuc amb la batedora amb la intenció que no quedessin massa fins. Vaig mesclar tots els ingredients i ho vaig posar a la màquina de fer gelats. En molt poquet temps ja va estar a punt.

Tot i que du fruits secs és un gelat molt lleuger i refrescant, per una altra vegada moldre els festucs més fins i en deixaré uns quants de sencers per afegir a l'últim moment.

Magdalenes de festucs

Estic d'exàmens i el meu cos em demana glúcids, com que no tenc massa temps aquests dies, i tampoc tenc ganes d'esperar per ingerir dolç, he optat per fer unes magdalenes de festuc.

Fa dies que vaig comprar festucs cruus amb la intenció de fer gelat, i això és el que he començat a fer aquest matí -com que de moment va fent voltes a la màquina de fer gelat, ja penjaré la recepta quan la pugui acompanyar amb una foto-. Amb els festucs que m'han sobrat del gelat he aprofitat per fer magdalenes.

Ingredients:

50 grs. de farina
50 grs. de festucs mòlts
4 ous
50 ml. d'oli
100 grs. de sucre
1 pessic de sal
1 culleradeta de llevat

La preparació no té gaire secret, primer hem de mesclar els ingredients líquids i després els sòlids. Ho hem d'enfornar a 180 graus i en menys de deu minuts les tendreu cuites. Queden amb un coloret verd preciós.

S'ha creat un blog propi

La Sargantaneta s'ha emancipat. Li va fer molt gràcia això d'escriure a un blog i va decidir que en volia un de propi. Com que jo li donava llargues, decidida com és ella, se'l va fer. Només em va demanar ajuda per instal·lar el traductor. Ja veure'm si l'afició li durà gaire... Si la voleu visitar ara viu a l'Hort de la Lluna http://hortdelalluna.blogspot.com/

Ravoles de truita

La meva ajudant de cuina comença a fer-se gran. Aquesta és la primera recepta que ha creat i ha executat davant d'un fogó la Sargantaneta tota sola. Fins ara les seves idees no necessitaven cocció o era cosa de microones.

La cosa va anar més o menys així. Jo acabava un treball i estava ben concentrada quan vaig sentir el soroll de la batedora i la seva veu que deia: "Mama no vinguis". Tenia dues opcions anar a veure quina la feia o passar de tot i seguir amb el treball. Com que només em quedaven tres hores hàbils per acabar-lo vaig seguir amb el treball. Quinze minuts després es va presentar amb aquest plat. Vaig decidir immortalitzar el moment i va dir que em donaria la recepta perquè la penjàs al blog.

Ingredients:

2 ous

molla de pa

formatge mozzarella

sal

Es posa tot dins la batedora, s'agafen cullerades i es fregeixen. Se servei dins un plat amb una mica més de mozzarella per damunt.

Que consti que li hem fet un curset de com encendre i apagar el foc.

Clafotís

El clafotís és un pastís de cirera original d'Occitània. Durant el segle XIX el clafotís es va estendre a tot França i des de França al món, per aquest motiu és més conegut amb la seva denominació francesa "clafoutis". El nom del pastís és gairebé una definició, procedeix del verb "clafir" que significa farcir, de fet és això, una pasta cremosa farcida de cireres.

Per fer el pastís he cercat diverses receptes, per internet, i he vist que als blocs en occità recomanen no treure els pinyols. Pensava que era per una qüestió d'estalvi de feina, i llavors he recordat que a part de receptes a la xarxa, també tinc llibres de cuina. Sí, sí, d'aquells de paper.

No res, que he agafat "La cuina del país dels càtars" de Jaume Fàbrega, i com no podia ser d'altra manera hi ha una recepta de clafotís que recomana literalment: "És important deixar els pinyols a les cireres, ja que comuniquen a la coca un gust especialment deliciós". O sigui que després d'això he usat la recepta que apareix al llibre.

Ingredients:

400 grs de cireres

4 ous

250 grs de farina

200 grs de sucre

2 cullerades de mantega

1/2 l de llet

un pols de sal

Mesclau la farina i els ous. Després afegiu-hi la llet, el sucre, la mantega reblanida i la sal fins que tengueu una pasta més aviat líquida. Deixau-la reposar una hora. Passat aquest temps heu de posar la pasta dins un motlo que prèviament haureu untat de saïm o mantega. Llavors hi heu de posar les cireres amb pinyol i tot. S'ha de coure al forn a 150 graus de temperatura. En vint minuts el vaig tenir cuit, tot i que se suposa que havia de menester mitja hora.

El fet de deixar els pinyols té la seva part positiva, du menys feina i puc constatar que és cert que amb pinyols millora el gust. La part negativa és que cal avisar els convidats i fer-los tota l'explicació anterior .

Gelat de cirera

Ha arribat el temps de les cireres i torna a fer una mica de calor. No necessit més excuses per treure la màquina de fer gelats de l'armari i començar a amortitzar-la. L'any passat a finals d'estiu em vaig enamorar d'aquesta maquineta i la vaig comprar però només vaig tenir temps de fer un parell de gelats abans que arribàs el fred.

M'agrada molt el gelat però els comprats estan plens de greixos i additius estranys i jo tinc la intenció de fer gelats molt sans i lleugers per poder-ne menjar cada dia.

Ingredients:
350 grs de cireres (pesades amb pinyol)
100 ml de llet desnatada
50 grs de sucre roig
suc de mitja llimona

Per preparar-lo convé anar vestit de roba negre o fosca. Primer de tot heu de llevar els pinyols de les cireres. Posau tots els ingredients dins el pot del túrmix i ho heu de triturar mirant que agafi una mica d'aire. Fet això ja ho podeu abocar dins la màquina i mentre esperau que es geli començau a fer nets tots els esquitxos de cirera que pogueu haver fet en els processos anteriors. D'aquí la importància del color de la roba.

Cuinat d'estiu

Aquest mes l'event de HEMC té per tema "Pensa globalment,menja localment", La idea m'ha agradat molt i m'he decidit a fer una recepta amb productes cultivats o elaborats a prop de ca meva, a la comarca de l'Anoia. L'estrella del plat és el cigronet de l'Alta Anoia el millor ciuró que he menjat mai, és gustosíssim i quasi no té pell.

La recepta està inspirada en la manera que tenim a Mallorca de cuinar el llegum quan comença a fer caloreta, amb molts verdura i sense posar-hi carn ni embotit.

Ingredients:

1 pot de cigronets de l'Alta Anoia

1 manat de bledes

1 ceba tendra

3 tomàtigues de ramallet

1 gra d'all

1 patata

Oli de cal Gibert

sal

Aigua

Totes les verdures han estat conreades a Jorba, o sigui que tots els productes els trobo a menys de 20 quilòmetres de casa, a excepció de la sal, que és del Trenc (a l'Anoia no tenim salines). També s'hi pot posar pastanagó, espinacs, carabassí...

Primer de tot, posam l'oli dins l'olla i sofregim primer l'all, després la ceba tendra i finalment les tomàtigues de ramellet. Quan hagui agafat un bon coloret hi afegim l'aigua i la sal. Ara no sabria dir la quantitat però val més que no n'hi poseu massa perquè si no semblaran ciurons rentats.

Llavors, tallam la patata a daus i també li afegim Mentre ho tenim al foc hem de rentar molt bé les bledes (com que són collides a l'hort sempre tenen algun caragol o cuc pasturant per damunt). En tenir-les ben netes les hem de tallar i les afegim al brou. Quan la verdura sigui cuita és el moment d'afegir els ciurons i si cal, rectificar de sal, i deixar que facin l'últim bull.

Tatin de pera

Rius d'adrenalina em comencen a córrer per les venes. S'acosten dates límits i tinc la feina bastant endarrerida. En aquestes circumstàncies en lloc de venir-me ganes d'aprofitar el temps, cerc excuses per fer altres coses. Com que en aquestes circumstàncies el meu cos em demana sucre, aprofito i faig pastissos...

Ingredients:

4 peres conference
100 grs de sucre
100 grs de mantega
Base de pasta de rubiol

De les diferents receptes que vaig mirar totes coincidien que s’havia de posar el motlo amb el sucre, la mantega i la fruita directament al foc per estovar la fruita. Com que el vaig fer dins un motlle de silicona no em va semblar una bona idea o sigui que m'ha tocat improvitzar.

Foneu el sucre amb la mantega dins una paella i quan tengui color de caramel, abocau-ho dins el motlo. Camunt i heu de posar les peres, cadascuna tallada en tres troços. Enfornau a 180 graus fins que la fruita pareixia cuita. Si les peres fan molt de suc, val més que amb una cullera en lleveu una mica. Crec que amb tanta humitat la pasta hauria quedat bullida.

Llavors, heu d'estirar-hi a damunt la pasta de rubiol (també es pot fer amb pasta brisa), i enfonyar les voreres cap a dins. Llavors ho tornau enfornar uns 10 minuts més, fins que la pasta sigui cuita i torradeta. Per treure-ho del motlo cal esperar deu minuts.

Se serveix tebi acompanyat amb crema de llet freda.

Sant Jordi

Pa fet a casa untat amb mantega i amb roses de salmó marinat, també preparat a casa.

La rosa vermella és per fer-me companyia. Bon Sant Jordi!

Coca de taronja i xocolata

Aquesta coca està inspirada en una que vaig trobar al colmado de'n Xisco, però li he fet un parell de variacions. Com que era un experiment no vaig gosar fer la recepta amb sis ous. Si per un moment m'hagués imaginat que sortiria tan bona, hauria doblat les quantitats. La pasta queda humida i sembla que l'hagin emborratxat, té un gust de taronja molt potent i les perles de xocolata li acaben de donar el toc definitiu. Una delícia!

Ingredients:

3 ous

100 grs de sucre

100 farina

½ tassó de suc de taronja

Pell d’una taronja ratllada

Perles de xocolata

1 cullaradeta de llevat en pols

Separau els blancs dels vermells d'ou i munteu els blancs. Remenau els vermells amb el sucre fins que no faci crec-crec, llavors hi heu de posar el suc de taronja i la pell ratllada. Afegiu la farina i el llevat als líquids i per últim els blancs d'ou. Ja ho podeu posar dins un motlo i coure al forn a 180 graus.

Paella

La paella és un plat que tenc associat a diumenges o a dies festius, però veig que al Principat molts de restaurants tenen la paella als menús de dijous. Ben segur que deu tenir una explicació.

Ingredients:

150 grs d'arròs per persona

3 parts d'aigua per l'arròs

1 gra d'all

1 pebre verd

3 tomàtigues de ramallet

1 grapat de mongeta tendra

1 tallada de carabassa

1 botifarra

1 tallada de carn de porc

sal

Hem de sofregir la carn fins que agafi un color roget, llavors sense treure la carn hi sofregim l'all i el pebre verd, quan aquests ingredients no deixin anar aigua hi afegim les tomàtigues tallades a trocets -abans les haurem escaldat per poder-les pelar amb facilitat-. Finalment hi tiram l'arròs i li donam dues girades abans d'afegir l'aigua (serà més gustosa si enlloc d'aigua hi posam brou) les mongetes i la carabassa.

En uns vint minuts serà cuit, quan s'ha begut tota l'aigua el deix una estona més al foc perquè l'arròs s'aferri una mica al cul de la paella. Ens agrada molt el socarrat.

Per fer una paella es pot jugar amb molts d'ingredients, carn, peix, verdura, caragols, el que sigui. L'únic que cal respectar és la proporció entre arròs i aigua. Una altra tema és si posar-hi ceba o no. Personalment no hi tenc massa inconvenients.

Rubiols

El rubiol és un dolç típic de Mallorca, antigament només en feien per Pasqua, però ara se'n poden trobar tot l'any.

Aquesta és la recepta tradicional de rubiols que m'agrada més. Seguint la recepta tradicional surt una quantitat suficient per tenir rubiols tots els dies i poder convidar totes les visites que acostumen a aparèixer. En surten uns trenta sis aproximàdament. Com que no tindré tants convidats i hauria d'anar començant l'operació biquini només n'he fet la meitat del que diu aquí.

Ingredients:

250 grs de saïm

100 de sucre

1 tassa d'oli

1 tassa de suc de taronja

4 vermells d'ou

La farina que agafi

Hem de mesclar tots els ingredients i anar afegint la farina fins que la pasta no s'aferri als dits. Sobretot l'hem de deixar reposar mitja hora a la nevera abans de fer les formes. És una pasta difícil de treballar, resulta que és molt semblant a la pasta brisa.

Anam agafant grapats de pasta i els aplanam damunt un full de paper film donant-los una forma rodona ben primeta, llavors els farcim amb una cullerada generosa i els tancam amb forma de semicercle. Segellam les voreres i les marcam de manera diferent per saber després quin farciment hi hem posat. Ho hem de posar al forn calent a 180 graus, amb un quartet d'hora ja són cuits.

El farcit tradicional és sobretot confitures, especialment la de cabell d'àngel, i també el brossat. Com que no tenia ni una cosa ni l'altre els he fets de confitures: de codony, de taronja, i de llimona. També n'he fet de Nutella.

Han sortit molt bons, la confitura millor que sigui espesseta perquè sinó amb la cocció de vegades vessen.

Pastís de maduixes amb nata

Ahir vaig fet aquest pastís i a hores d'ara no en queden ni les miques.

Ingredients:
Base de pasta brisa
250 ml. de nata per muntar
3 cullarades de sucre
1 grapada de maduixes

Com que no tenia massa temps quan vaig tenir la base cuita i freda, simplement vaig muntar la nata amb el sucre i la vaig abocar sense fer cap floritura especial. A damunt hi vaig posar les maduixes.

La presentació podria haver estat més lluïda, però en aquest cas la preparació no hauria estat tan ràpida.

Pasta brisa

Avui m'he decidit a provar de fer pasta brisa i resulta que tampoc és tan difícil. Amb aquesta pasta es poden fer tot tipus de pastissos, ja siguin dolços o salats i té un avantatge clar, si quan l'estires se romp és molt fàcil tapar els forats, ja que se torna a ajuntar com si res hagués passat.

Ingredients:

• 225 grs de farina
• 100 grs de mantega
• 65 grs de sucre
• 1 ou

Es tracta de posar tots els ingredients dins un bol i anar-ho pastant amb els dits fins aconseguir una pasta homogènia. Amb aquestes quantitats s'aconsegueixen dues bases. Com que s'aferra bastant he optar per aprimar-la entre dos fulls de paper film. Per coure-la són uns 10 minuts a 180 graus.

Ara tenc la pasta feta a veure de que la puc farcir...

Confitura de llimona

Tenc una enveja sana d'un company de feina que té un pati amb una llimonera. Dos cops l'any ve carregat amb part de la collita i ens regala una bona bossa de llimones.

Ingredients:
1 kg de llimones
1 kg de Sucre

Per evitar que la confitura sigui molt àcida tallam les llimones sense pelar a rodanxes ben finetes, llevam els pinyols i ho deixem dins aigua 24 hores. Passat aquest temps bullim les llimones amb aigua, quan la pell comenci a ser fluixeta ho treim del foc, escorrem, i ho posam dins una olla amb el sucre i anar remenant.

Amb dues hores a foc moderat n'hi ha prou. Es tracta d'aturar la cocció quan trobam que té la consistència adequada. Ho abocam dins els pots i els col·locam damunt davall perquè es faci el buit.

Sopa de verduretes i gambes

Mai havia comprat quinoa fins ara, així que l'event mensual del HEMC m'ha picat la curiositat. Vaig comprar un quilo de quinoa a l'Herbolari Ferran, de la plaça Reial de Barcelona. Hi vaig a berenar cada setmana i sempre acab comprant una cosa a altra. Tenen unes espècies boníssimes...

No sabia massa bé com cuinar-la així que vaig pensar que el millor seria bullir-la amb aigua i sal per tal de veure quin comportament té. Abans de posar-la a bullir la vaig rentar perquè em varen aconsellar passar-hi un parell d'aigües per treure-li el gust amarg.

Ingredients:
1 carabassí
4 xampinyons
1 ceba tendra
1 tassa de quinoa
1 grapada de gambes
sal

Agafam la mesura de quinoa i la feim bullir a foc lent. Mentre es va coent, sofregim les gambes i totes les verduretes tallades a dauets, mirant que quedin bé estèticament. Com que els grans de quinoa no són gaire fotogènics, serà la manera que el plat llueixi una mica.

Hi afegim l'aigua i la sal i ho tenim al foc fins que les verdures estiguin al dente. Finalment hi afegim la quinoa ja cuita.

Supòs que per una propera ocasió couré la quinoa dins el mateix brou.

Corona de poma i xocolata

La meva amiga Ana Rita em va convidar a anar a casa seva a dinar per tastar el seu arròs de peix fet amb una cassola de fang nova-. Jo em vaig oferir a anar-hi d'hora per ajudar -més aviat vaig mirar com ho feia- i a portar les postres. L'Ana Rita és portuguesa, ens vam conèixer a través del Voluntariat per la Llengua, i , entre altres coses, tenim en comú l'afició per la cuina.

Conclusió: ara ja sé fer un arròs de peix a la manera portuguesa i el pastís, de recepta improvitzada sobre la marxa va ser un èxit.

Ingredients:

150 ml de llet

250 grs de farina

4 ous

150 grs de xocolata negra

1 sobre de llevat en pols

150 grs de sucre

2 pomes

1 pensament de mantega

Primer de tot hem de daurar la poma, tallada petita, amb la mantega fins que sigui cuita i la repartim dins el motlle.

Posam la llet al foc amb la xocolata i el sucre per tal que es vagi desfent. Quan hagi refredat, afegirem els ous a la barreja i finalment hi hem d'incorporar la farina i el llevat. Ho mesclam bé i ja ho podem posar dins el motllo. Amb el forn a 180 graus necessita uns quaranta minuts per ser cuit. Supòs que si hagués pujat les clares hauria guanyat en esponjositat, però així ja va sortit ben bona.

Quedava molt bé el contrast entre el gust potent de la xocolata i la melositat de la poma.

Magdalenes de xocolata

A ca nostra hi ha dies que tenim una necessitat imperiosa de menjar alguna cosa dolça. Per aquests casos d'emergència el més ràpid són unes magdalenes, no duen gaire feina i amb deu minuts de forn ja es poden menjar i quan son calentes encara són més bones.

Ingredients:

120 grs de farina

7 cullerades de cacau en pols

1 culleradeta de llevat

120 de sucre

4 ous

125 ml d'oli

una mica de pell de llimona ratllada

La recepta és un invent basat en la meva experiència fent magdalenes. He apuntat els ingredients que vaig fer servir però la propera vegada hi posaré més cacau. L'oli també es podria canviar per mantega.

Com que no surten amb gaire gep són ideals per fer cup cakes, però no vaig ser-hi a temps. No en va refredar ni una.

Coca de tallades

La comissió de festes de la feina va decidir que era absolutament imprescindible que celebràssim el dijous llarder a l'hora de dinar. Així que vàrem muntar ràpidament l'operatiu amb l'elaboració d'una llista per apuntar que duria cadascú i garantir així que hi hagués una bona varietat de coques, truites, butifarres i begudes.

Tot d'una vaig pensar que havia de fer una ensaïmada de darrers dies, també anomenada ensaïmada de tallades, però per una qüestió de temps finalment vaig optar per la coca. És igual de bona i no du tanta feina.

Cal dir que va ser un treball en equip, el JR va pagar els ingredients i jo els vaig donar forma.

Ingredients per la coca:

200 ml de llet

2 ous

100 grs de saïm

500 gr sde farina

1 culleradeta i mitja de sal

60 grs de sucre

20 grs de llevadura de forner

Tallades:

1 sobrassada

2 tallades de xulla

4 tallades d'encarabassat

una bona grapada de sucre

Per fer la coca primer hem de fondre el llevat dins una mica de llet. Posau la resta d'ingredients dins un bol i començau a pastar fins a aconseguir que la pasta no s'aferri als dits. Deixau-ho reposar uns vint minuts i llavors ja la podeu posar dins un motlo pla ben escampada. L'heu de deixar tovar com a mínim mitja hora (se pot deixar més temps) en un lloc sense corrents d'aire. Jo la pos dins el forn apagat.

Quan sigui tova ja hi podeu posar damunt les tallades, mirant de posar-ho tot amb una mica de gràcia (he fet el que he pogut). Només queda tirar-hi el sucre i ja la podeu coure. Ha de menester una mitja hora a 180 graus. Amb la calentor la sobrassada fa aquell suquet que impregna tota la coca i tenyeix de vermell el sucre.

Confitura de codony

Avui he inaugurat el primer pot de confitura de codony. Feia anys que no en feia i no era per manca de matèria primera. No sé per quin motiu, la confitura de codony té el mal costum d’esquitxar quan és dins l'olla –no m’ha passat amb cap altre confitura- i encara tenc el record d'una cremada al braç dret. Ara he descobert que la meva mare ha trobat una altra manera de coure-la que va molt millor que com ho havíem fet sempre.

Ingredients:
3 Codonys

Sucre

Rentau els codonys per eliminar la pelusa que tenen i tallau-los a trossos grossos. Per saber quina quantitat de sucre necessitau pesau tota la carn del codony en cruu. Hi ha qui hi posa tant de sucre com de fruita però per al meu paladar és massa dolç, i hi pos 250 grams de sucre menys que el pes dels codonys.

Bulliu-los. Quan hagin refredat els pelau (quan ja són cuits es pelen la mar de bé, si ho feu en cruu és un exercici per al canell) i els passau pel túrmix, amb el sucre. Posau-ho tot dins una font de pírex i coeu-ho al forn un parell d’hores. De tant en tant ho heu de remenar perquè sinó quedarà massa cuit de les voreres. Un cop tingui la consistència que vos agrada podeu posar la confitura calenta dins els pots i posar-los de cap per avall perquè es faci el buit.

Pomes farcides de marisc

Des d'abans de començar aquest blog que som una seguidora del HEMC i quan vaig veure que l'event d'aquest mes tenia per protagonista la poma em va començar a ballar una idea pel cap: farcir-les de gambes i musclos.
M'agraden molt les pomes al forn com a acompanyament de plats salats, però com a postres no gaire. Així que m'he animat i he fet aquest experiment que és la meva contribució al HEMC 30. Ha estat boníssim, queda molt vistós, i el millor de tot és que en vint minuts ho he tengut cuit.

Ingredients:
2 pomes pink lady
1 ceba tendre
1 grapada de gambes
1 grapada de musclos
1 cullerada de farina
1 tassa de llet
Oli, sal, pebre coent

Primer de tot heu de coure les pomes (al forn o al microones, en aquest cas són 7 minuts a màxima potència). Un cop cuites les heu de buidar i reservau una mica de la polpa per fer la salsa.
Sofregiu la ceba tendra amb una mica d’oli. Quan sigui transparent afegiu-hi les gambes i els musclos, i quan sigui cuit, la sal i el pebre. Llavors farciu les pomes amb aquesta barreja. Reservau una mica del farciment per la salsa.
Per preparar la salsa tornau a posar la paella al foc amb la barreja que hem reservat i la polpa de poma, tirau-hi la farina i quan agafi un coloret crema, posau-hi la llet, deixau-ho espessir una mica i ja està. Només ho heu de triturar ben finet i muntar el plat.

Magdalenes d'ametla i xocolata

Fer magdalenes no és gens complicat i aquestes en particular surten boníssimes. Vaig trobar uns motlos de silicona amb forma de copinya i pràcticament ja no faig servir motlos de paper, pens que així llueixen molt més.

Ingredients:

50 grs. de farina
50 grs. d’ametla picada
4 ous
50 grs. de mantega
100 grs. de sucre
1 cullaradeta de mel
1 pessic de sal
1 culleradeta de llevat
2 cullerades de perles de xocolata

Primer de tot heu de fondre la mantega amb la mel. Mentre esperau que refredi una mica mesclau la farina, l’ametla, el llevat i les perles de xocolata sense afegir-hi cap element líquid. Quan estat tot ben barrejat hi heu d’afegir els quatre ous i la mantega amb la mel. Tot i que d’entrada sembla que quedarà un pilot de pasta, així com es van incorporant els elements líquids queda bastant clareta. Supòs que també aniria bé muntar els ous però jo no ho faig.
Abans d’omplir els motlos la tinc un parell d’hores a la nevera, per coure necessitarem uns 10 minuts a 180 graus.

Llunes de vainilla

Aquesta és una recepta austríaca però l’he canviat una mica perquè em semblava que havien de ser massa dolces i greixoses. La recepta original du mantega i jo hi he posat saïm.

Ingredients:

50 grs. de saïm a temperatura ambient
50 grs. d’ametla picada
90 grs. de farina
30 grs. de sucre
1 0u
2 culleradeta de sucre amb vainilla
1 culleradeta de sucre en pols

Mesclau tots els ingredients fins que quedi una barreja homogènia, primer sembla que li falta líquid però així com ho anam pastant amb els dits els ingredients secs agafen la humitat de l’ou i del saïm.
Quan estat tot ben mesclat feis dos rotlles d’uns tres centímetres de diàmetre i embolicau-los amb paper film per deixar-ho reposar un parell d’hores dins la nevera. Llavors traieu els rotlles i talleu-los en discos d’un centímetre. A cada disc li donau forma de mitja lluna i les posau dins una llauna . Han de coure uns 15 minuts amb el forn que prèviament heu escalfat a 180 graus.

Amb aquestes proporcions vos sortiran les mitges llunes que veieu a la fotografia.

Confitura de taronja

Me varen regalar taronges de Paüls. No són gens lluents perquè no estan encerades, són collides de l'arbre i prou. Com que no estan triades unes són més grosses que les altres. Tot d'una vaig pensar que en faria confitura. Com que tenen una pell lliure de productes químics hi vaig posar la pell de dues de les taronges, amb l’objectiu que semblàs confitura de taronja agra, també anomenada taronja borda, o de porc.

Ingredients:
8 taronges (pesaven 1.300 kg.)
600 grs. de sucre
1 canó de canyella
6 claus


Preparació:
Pelau sis de les taronges i tallau-les a trossets. Tallau les dues que heu reservat amb la pell, procurau que la pell quedi molt fineta, perquè si no la confitura tendrà uns trossos de pell que no seran gens agradables de trobar.
Posau-ho tot dins una olla juntament amb el sucre, el canó de canyella i els claus.

El procés és el de qualsevol confitura, ho heu de remenar amb el foc no gaire alt.
Al principi comença a fer molt de suc i sembla que la cosa no va bé, però poc a poc es va concentrant. Més o menys ha d’estar unes tres hores al foc, després posau-ho als pots encara ben calent. Tapau-ho ben fort i posau els pots de cap per avall perquè es faci el buit.

Si voleu que la confitura sigui dolça, pelau molt bé totes les taronges, sense deixar gens de part blanca.

Declaració d'intencions

Aquest blog és la concreció d'un propòsit d'any nou: ser més endreçada.
No pens perdre més temps cercant una recepta que m'havia agradat molt i intentant recordar els canvis que hi havia fet. I no vull haver de lamentar perdre llavors, bulbs, etc. per sembrar les coses a deshora.
Ho desaré tot aquí i així sempre ho tendre a mà. A més, de les meves experiències sempre se'n podrà aprofitar algú altre.